La veu dels aprenents: feedback, conversa, aprenentatge profund, compromís, motivació, veu de l’alumnat, autodirecció.

Quins contextos d’aprenentatge promouen l’aprenentatge profund? I què és exactament “aprenentatge profund”? Com influeix la conversa i la discussió, amb vocabulari acadèmic, en la nostra habilitat metacognitiva? I això, per què és important?

Comprensió, compromís, motivació, creences, consciència del fet d’aprendre, tots aquests aspectes tenen una importància cabdal, pel que fa a aprenentatge profund, perquè tenen valor de diagnòstic per al professorat. Tanmateix, són invisibles i es fa molt difícil veure la relació entre les nostres pràctiques i les condicions favorables per promoure aquests intangibles.

Arreu del món els sistemes educatius s’enfronten a una transformació profunda del propòsit de l’educació, perquè les societats canvien, s’enfronten a nous reptes, i les persones hem d’adaptar-nos i hem de desenvolupar noves habilitats.

La magnitud del repte és equiparable al gran desenvolupament de la ciència cognitiva, la psicologia i la recerca. I el gran problema de la recerca és que no arriba a les escoles i tampoc als responsables de les polítiques educatives. Es diria que la recerca alimenta la recerca. Però hi ha excepcions magnífiques que ens cal aprofitar, moltes publicacions amb propòsit d’arribar a famílies i educadors, i molta experiència d’altres docents al nostre abast. És per això que pels docents és tan important l’aprenentatge professional: aprendre, llegir, debatre, aprendre amb altres i aprendre per poder donar resposta a les necessitats d’aprenentatge dels nostres alumnes. Perquè, si l’educació és un dret, l’èxit educatiu també ho és, i hi ha contextos que el promouen, i d’altres que no. Fer-nos conscients de les nostres pràctiques exigeix preguntar als alumnes, conversar amb altres docents, indagar en els intangibles i aprendre.