El cant d'harmònics consisteix en l’emissió de dos tons alhora per un mateix cantant: un to fonamental (generador dels harmònics) i un dels seus harmònics.

L’origen d’aquest tipus de cant es troba en els cants folklòrics de les cultures nòmades de les regions del centre d’Àsia, en el que s’utilitzen diverses tècniques guturals. Aquest cants van ser la inspiració, als anys 60, d’algunes tècniques desenvolupades a occident per tal de filtrar els harmònics de la veu. 

El cant d'harmònics permet tant explorar i ampliar les possibilitats tímbriques de la veu a nivell estètic com també aprofundir en la consciència vocal com una eina d'autoconeixement a través de la veu.

OBJECTIUS DEL TALLER

● Explorar les capacitats i la plasticitat de la veu, alhora que desenvolupar recursos vocals.

● Identificació i maneig de les estructures vocals que permeten generar harmònics

● Oferir unes bases per a poder executar eficaçment i de manera adient algunes de les tècniques de cant d’harmònics.

FONAMENT TEÒRIC

El cant d'harmònics consisteix en unes tècniques vocals amb les quals es modula la veu de tal manera que a part del so de base (fonamental o bordó) s'emet també de manera audible, definida i a voluntat un harmònic de la sèrie harmònica, anomenat també formant de la veu o sobretò. Quan existeix un domini de les tècniques es poden arribar a moure independentment el to fonamental i l’harmònic, generant polifonies amb els harmònics.

L'origen d'aquestes tècniques occidentals se situa al centre d'Àsia (comprèn les regions de les Repúbliques de Tuva i Altai de la Sibèria , el Kazakhstan i Mongòlia), on aquestes tècniques guturals mil·lenàries estan vinculades a una cultura ancestral nòmada i xamànica. Aquests cants ancestrals anomenats khoomei han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO al 2009.

Aquests cants promouen una major consciència i domini de l’aparell fonador i aporten riquesa tímbrica a la veu cantada. De la mateixa manera, la seva pràctica implica un entrenament de l’oïda en el reconeixement intervàlic i en l’afinació (per tal de controlar la producció d’un to específic de la sèrie harmònica), alhora que un hàbit en l’escolta de freqüències agudes i suaus.

El fet de poder crear dues línies de veu amplia notablement les possibilitats creatives i expressives de la veu cantada.

Diferents compositors contemporanis com Karlheinz Stockhausen, Stuart Hinds, Peteris Vasks, Knut Nystedt, Ben Allaway, entre d’altres, han utilitzat aquestes tècniques en l’àmbit coral ja que aporten una gran riquesa i complexitat tímbrica i harmònica.