Keith Terry és un percussionista i ballarí rítmic. El seu treball engloba vàries disciplines escèniques afins — música, dansa, teatre, art escènic — que reuneix per tal del crear una visió artística que desafia una fàcil categorització. Com a “músic del cos” que es defineix a sí mateix, Keith utilitza l’instrument musical més antic del món — el cos humà (el seu propi) — com a base per explorar, barrejar i doblegar les possibilitats rítmiques, percussives i del moviment, tant tradicionals com contemporànies.
QUÈ ÉS BODY MUSIC?

BODY MUSIC, també coneguda com a Percussió corporal, és la música més antiga del planeta. Abans que els humans buidessin troncs i colpegessin roques, feien servir els seus cossos per picar de peus a terra, aplaudir, cantar, fer petar i grunyir les seves idees musicals. Hi ha moltes músiques corporals tradicionals al món, des del Hambone afroamericà i les Palmes flamenques fins al Saman de Sumatra i la música axil·lar etíop. Des de 1978, Keith Terry ha desenvolupat un estil contemporani basat en la seva formació com a baterista de jazz, així com en els seus anys d’estudi intensiu i col·laboració amb sistemes rítmics del món.

TALLER DE BODY MUSIC AMB KEITH TERRY

Utilitzant l’instrument més antic del planeta, el cos humà, aplaudim, espetem i vocalitzem el nostre camí a través d’una molt divertida música rítmica original i tradicional. BODY MUSIC és una forma eficaç d’interioritzar el treball rítmic, cosa que millora el desenvolupament del temps, la sincronització, fraseig, capacitat d’escolta, independència, coordinació i consciència de conjunt. És una eina útil per a músics, ballarins i animadors de tota mena, actors, DJs i muntadors de cinema… qualsevol persona interessada a aprofundir en les seves habilitats rítmiques.

BODY TJAK

El projecte Body Tjak és una col·laboració a llarg termini entre els EUA i Indonèsia produïda per Crosspulse. El 1980 Keith Terry i Wayan Dibia van començar a desenvolupar una forma híbrida contemporània que integra la música corporal i el kecak. La música corporal explora el ritme alhora que reprodueix els sons que el cos pot emetre a través dels palmells de les mans, el frec dels palmells, els cops amb els dits, els cops amb els peus, el cant, els cops a les galtes i el ventre, els cops al pit, els salts i lliscaments, els balbucejos i la tos.

El kecak (de vegades anomenat “cant dels micos” a Occident) formava part originalment de la dansa de trànsit “sanghyang” de Bali, i se sol utilitzar per representar la història de l’exèrcit dels micos a l’epopeia hindú del Ramayana. Els seus enèrgics i entrellaçats patrons vocals, que van des de sons guturals d’animals primigenis a melodies etèries d’exquisida bellesa i sofisticació, han inspirat algunes de les coreografies contemporànies més innovadores de Bali. Terry i Dibia entreteixeixen la música corporal i el kecak a través de la seva imaginació, combinant i ampliant aquestes formes contemporànies i tradicionals en una nova expressió artística que barreja, doblega i estira les sensibilitats estètiques. Aquesta és la base de l’obra, que en la màxima expressió inclou instruments percussius i melòdics, ombres xineses, màscares, dansa i molt més.

El Body Tjak arriba a l’Escola Luthier de Dansa…