Xuriach, companyia de música i dansa antiga i tradicional, dintre de la seva vessant pedagògica, ja fa uns anys que organitza campus de treball temàtics. Aquesta vegada ens endinsarem en el món de les Follies: follies ibèriques, follies franceses, i gèneres afins com les espanyoletes i les jotes.

Les Follies neixen a la península ibèrica cap a finals del segle XV i esdevenen un dels balls fonamentals del repertori dels mestres de la dansa d’escola fins el segle XVII, i encara n’eren a principis del XVIII. Diem ball i no dansa ja que, a l’època, es diferenciaven clarament, essent “balls” aquells que es feien amb castanyoles i, normalment, amb moviments tant de cames com de braços enlairats.

Si un ballador de les nostres tradicions fa floretes sobre música en compàs de tres temps, amb castanyoles a les mans i els braços enlairats, se sent talment ballant una jota, i per això experimentarem en la seva relació, preguntant-nos si una és filla de l’altra.

Musicalment, com tots els altres gèneres ibèrics, les Follies estan bastides a partir d’un baix característic sobre el qual s’improvisa o es reprodueixen aquelles melodies que s’han anat transmetent per tradició. Molts compositors van escriure les seves pròpies variacions, idiomàtiques per a varis instruments.

A nivell de dansa, la majoria de mudances, combinacions de moviments i passes es devien transmetre oralment, però els mestres van deixar algunes mudances escrites que podem reconstruir estudiant la documentació. Curiosament, algunes d’elles són molt semblants a les mudances que altres mestres proposen de ballar amb música d’Espanyoleta. Veurem alguns trets que les acosten o les diferencien.

A la cort francesa de mitjan segle XVIII també es va posar de moda ballar follies, però a la francesa: les famoses Follies d’Espagne, amb castanyoles i tot! No és casualitat, és una de les poques coreografies d’aquest estil refinat en què es repeteixen les mateixes sèries de passes, primer començant amb un peu, i després començant amb l’altre. Aquesta manera de ”fer i desfer les mudances”, tal com es deia a la dansa d’escola, és un indici revelador de l’expansió, la fama i l’ adaptació de les Follies més enllà de la nostra península. 

ITINERARI MÚSICA:

Està pensat com un treball grupal que pretén reforçar i entendre el vincle natural entre la música i la dansa. És per això que se'ls convidarà a participar a algunes sessions de dansa, com a balladors. També com un primer contacte o aprofundiment amb els instruments històrics i la seva interpretació. No es planteja com a classes individuals d’instrument encara que els professors poden oferir una atenció més personalitzada en funció del moment.

És imprescindible tenir almenys un nivell elemental del/s instrument/s amb què es vulgui fer el curs. Diapasó: la = 440.

Professorat itinerari música: Edwin García (corda polsada)

XERRADES:

Les Follies de la Jota: Carles Mas & Francesc Tomàs ( https://www.music.cat/ca/formacio/les-follies-de-la-jota )

La guitarra y las Folías, dos compañeras de la misma quinta: Edwin García ( https://www.music.cat/ca/formacio/la-guitarra-y-las-folias-dos-companeras-de-la-misma-quinta )